
Quatre mesos després que el papa Lleó XIV anomenés això «l’era de la IA i la robòtica» a Magnifica Humanitas, les persones que porten la comptabilitat de l’Església als Estats Units es van reunir a l’hotel Omni Louisville Hotel per a la Conferència Diocesana de Gestió Fiscal. Es va demanar a Matthew Harvey Sanders que parlés de la part que l’ Encíclica els deixa: què demana aquest moment de les persones que porten la comptabilitat. Les seves observacions completes són a continuació.
L’estiu passat Demis Hassabis, el premi Nobel que va cofundar Google DeepMind, va dir a The Guardian que el que aporta la IA «serà deu vegades més gran que la Revolució Industrial, i potser deu vegades més ràpid». El papa Lleó, a Magnifica Humanitas, anomena aquest moment «l’era de la IA i la robòtica», i jo també faré servir la seva expressió.
Començo aquí perquè aquesta sala, més que gairebé cap altra sala de l’Església, pot sentir el pes d’aquesta frase. L’última revolució industrial és la raó per la qual la majoria dels presents té feina. Va construir les ciutats. Les ciutats es van omplir d’immigrants. Els immigrants van construir les parròquies i les escoles que ara administres, moltes d’elles en la gran onada de construcció d’entre aproximadament 1860 i 1930. I va fer de la teva professió el que és. La comptabilitat és tan antiga com Babilònia, però la professió moderna, col·legiada, examinada i independent, és filla d’aquell segle: els comptables d’Edimburg el 1854, d’Anglaterra i Gal·les el 1880, l’associació que es va convertir en l’ AICPA el 1887, tots es van formar perquè els ferrocarrils i les societats anònimes havien fet que els diners es moguessin més de pressa del que cap propietari podia comptar, i algú havia de posar-se entre els diners i els homes que els volien i dir: això és cert, i això no ho és.
Tot això va trigar aproximadament un segle.
Ara fes-ho deu vegades més gran, i comprimeix el segle en una dècada.
Aquest és el meu tema per als propers quaranta minuts. L’última revolució va construir les parròquies, les escoles i la professió d’aquesta sala. Aquesta posarà a prova totes tres, i que les enforteixi o les buidi per dins depèn de decisions que els teus bisbes prendran amb el consell de persones amb el teu càrrec.
La prova ja ha començat, i els seus primers examinadors són les firmes que t’auditen. El 7 d’abril d’aquest any, EY va anunciar IA agentiva a tota la seva pràctica d’assegurament: 130.000 professionals, 160.000 encàrrecs, en una plataforma que processa, en paraules pròpies, «més d’1,4 bilions de línies de dades d’assentaments comptables l’any». El 5 de maig, Anthropic va publicar agents ja preparats per a les finances, i tres d’ells reben el nom de la teva feina: un conciliador del llibre major, un encarregat del tancament mensual i un auditor d’estats financers.
Així doncs, les firmes al capdamunt de la teva professió, les firmes amb què els teus propis auditors es comparen, ara tenen eines que fan la feina. La majoria de cúries diocesanes encara estan decidint què n’han de fer. Aquesta decisió és el tema d’aquesta conferència.
Abans de fundar Longbeard, vaig treballar per al moderador de la Cúria a l’arxidiòcesi de Toronto, així que he vist des de dins part del que arriba a una taula de cúria. Avui la meva empresa construeix aquest tipus de tecnologia per a l’Església i en respon quan falla, de manera que aquest és el relat d’un practicant, no d’un espectador, i el relat acaba amb més raons per a l’esperança que per a la por. Vuit paraules, després el teu despatx, després els horitzons, després tres coses a fer aquest any. La resta de l’hora és teva, i com més difícils siguin les teves preguntes, millor. Les paraules, primer.
Vuit paraules, una definició clara per a cadascuna.
Una. Model. El sistema entrenat mateix. Dos tipus t’importen: els models propietaris, sovint anomenats models tancats, que llogues per subscripció, Claude, GPT, Gemini, Grok; i els models de pesos oberts, que descarregues i executes en el teu propi maquinari. N’hi ha de totes les mides: de la Xina, gegants com Kimi K3 i DeepSeek que necessiten un bastidor de servidors, i de compactes com el Qwen 27B de Alibaba que funcionen en un sol ordinador de sobretaula; i cada vegada més de Nvidia i d’altres empreses occidentals.
Dos. La finestra de context. Pensa en l’entrenament del model com tot el que va aprendre a l’escola, i en la finestra de context com el que té ara mateix sobre l’escriptori: la seva memòria a curt termini, la seva RAM. Tot el que hi ha sobre l’escriptori ho llegeix exactament; el que no hi és, ho recorda de l’escola, amb tot el risc que això implica. I ara l’escriptori és prou gran per contenir alhora el teu manual de polítiques, el teu pla de comptes i una dècada de memòries anuals.
Tres. Al·lucinació. Una resposta fluida i segura que resulta ser falsa: el model recorda de l’escola en lloc de llegir de l’escriptori. L’al·lucinació no és una raó per evitar la tecnologia. És el risc que la paraula següent existeix per reduir.
Quatre. Recuperació. Posar els teus documents sobre l’escriptori i fer que el model respongui a partir d’aquests, i els citi, en comptes de fer-ho de memòria. Si recordes un sol control d’aquesta xerrada, recorda aquest.
Cinc. Agent. Un model que acaba una tasca en lloc de respondre una pregunta: li encarregues la feina, determina els passos, utilitza qualsevol programari que necessiti i et torna el resultat.
Sis. Arnès. El programari que envolta el model i que li permet actuar i recordar: obrir els teus fitxers, executar el teu programari, conservar notes d’una sessió a la següent. El de Anthropic és Claude Code i el de OpenAI és Codex, i molt probablement els trobaràs dins les aplicacions d’escriptori Claude i ChatGPT; i hi ha arnesos oberts que pots executar dins el teu propi edifici, Hermes Agent i OpenClaw. L’arnès decideix què pot tocar l’agent, de manera que la governança hi viu.
Set. Alineament. Els valors i els límits entrenats dins un model per qui l’ha construït. Tots els models els tenen, oberts o propietaris; algú els ha triat. Anthropic publica una constitució per a Claude i diu que el seu contingut «dona forma directament al comportament de Claude». Aquesta és la distinció que importa. Amb un model llogat, les decisions del fabricant són on s’acaba. Amb un model de pesos oberts, són on comences: mitjançant l’arnès decideixes què llegeix primer, amb què ha de contrastar les seves respostes i què no pot fer mai, i amb un esforç real el pots tornar a entrenar.
Vuit. Sobirana, o local, IA. Models i agents que s’executen en equips que posseeixes, dins el teu propi edifici, alineats tal com acabo de descriure, sense que les teves dades surtin mai de les instal·lacions.
Ajunta els vuit elements i són el pla. Un model de pesos oberts, en un arnès autoallotjat, fonamentat per la recuperació en els teus propis documents, alineat per tu, que fa la feina d’un agent, és IA sobirana.
Ara deixa’m mostrar-te què estan fent ja aquestes paraules en un escriptori com el teu, amb eines publicades aquest any. El conciliador i tancador que he esmentat preparen els assentaments comptables, executen la llista de verificació i produeixen l’informe de tancament, i l’auditor d’estats financers llegeix el resultat abans que ho faci el teu auditor; l’última setmana del mes es converteix en un matí de revisió. Claude, ChatGPT i Grok ara treballen tots dins Excel, construint el model, corregint la fórmula trencada, omplint la plantilla amb les xifres d’aquest any. Les memòries anuals, l’informe pastoral parroquial, el Official Catholic Directory, l’Annuario Pontificio, el quinquennal, són omplerts per les parròquies secció per secció i revisats des d’una sola pantalla; ara existeixen eines per a això, les nostres entre elles. I els comptes a pagar, el pressupost, les actes i els informes de subvencions són redactats per l’agent i signats per una persona.
Si la majoria de departaments d'aquesta sala encara fan gran part d'això a mà, i sospito que és així, aleshores la distància entre allò que és possible i allò que s'ha desplegat és enorme, i una distància gran és una oportunitat per a qui es mogui primer.
Aleshores, per a què serveixen les hores, un cop la màquina se n'ha fet càrrec? Per a tres coses.
Per liderar. Algú a cada cúria ha d'assumir la responsabilitat de l'enfocament de la diòcesi envers aquesta tecnologia. Potser tens un departament d'informàtica, i el necessitaràs per a la xarxa, la seguretat i el maquinari. Però els processos financers, els controls i els registres financers pertanyen a l'oficina de finances; per tant, lidera-ho, amb informàtica al teu costat. I liderar vol dir assessorar el bisbe: en quins sistemes confiar, on resideixen les dades, què comprar i què rebutjar.
Per formar. Les teves parròquies tindran aquestes eines tant si la cúria lidera com si no; l'única qüestió oberta és si les aprendran de tu o d'un venedor.
I per jutjar. El papa Lleó XIV, a Magnifica Humanitas, adverteix sobre decisions «relatives a l'ocupació, el crèdit, l'accés als serveis públics o fins i tot la reputació d'una persona», que, escriu, «corren el risc de ser delegades completament a sistemes automatitzats que no coneixen la “compassió, la misericòrdia, el perdó i, sobretot, l'esperança que les persones poden canviar”». En una diòcesi, la majoria d'aquestes decisions passen per la taula d'un responsable financer: qui és contractat, qui és pagat, quina escola continua oberta, quina parròquia es fusiona. L'agent les pot preparar. El teu bisbe les pren, amb el teu consell, i cap d'aquests dos papers no correspon a una màquina.
Així doncs, aquesta és la meva afirmació. El responsable financer del 2027 val més per a un bisbe que el responsable financer del 2024, no pas menys. El recompte es farà. El consell, que és allò per al qual sempre ha servit un responsable financer, no.
Això és avui. Ara, cap a on va l'avui.
Les previsions en aquest camp arriben amb dates adjuntes, i les dates no paren d'acostar-se; per això et donaré tres períodes en lloc de tres dates, i plantejaré les mateixes tres preguntes a cadascun: què fa la tecnologia, què fa a una diòcesi i on rau el perill.
El primer horitzó: d'ara fins a finals del 2027.
Què fa la tecnologia. Agents que prenen una feina al matí i la retornen feta. Així és on som. L'Índex d'IA de Stanford, publicat a l'abril, va informar que «el desplegament d'agents d'IA es trobava en xifres d'un sol dígit en gairebé totes les funcions empresarials», i que, en un banc de proves, una prova de tasques informàtiques reals, l'èxit dels agents havia saltat d'aproximadament el 12% a aproximadament el 66%. Però aquestes xifres ja eren antigues quan es van imprimir. En la versió actual i verificada del banc de proves, les millors puntuacions reportades ara superen el 85%, per damunt del 72% que els provadors humans van assolir en l'original, i l'enquesta de setembre de KPMG a grans empreses nord-americanes va trobar que el 62% construïa, desplegava o desenvolupava agents, per damunt del 53% del juny. Cada estadística en aquest camp, incloses les meves, queda antiquada en el moment de dir-la; dona per fet que la corba ha continuat accelerant-se. El que no ha canviat és la distància entre el que les eines poden fer i el que algú ha desplegat, i aquesta distància és on una diòcesi pot moure's aviat, barat i per davant dels qui l'auditen.
Què fa a una diòcesi. La feina que he descrit esdevé rutinària: la diòcesi més petita d'aquesta sala obté capacitat de nivell de controlador per una subscripció, i la més gran recupera el seu personal per a l'anàlisi, la planificació i el suport a les parròquies.
El risc. Tres, i ja són damunt la teva taula.
Primer, el frau, perquè costa diners aquest any. L'Informe sobre delictes a Internet del FBI del 2025 va rastrejar la intel·ligència artificial com a categoria per primera vegada: 22.364 denúncies i pèrdues d'uns 893 milions de dòlars. A la teva taula això s'assembla a una veu al telèfon que sona exactament com el bisbe demanant una transferència bancària urgent, o a un correu electrònic d'un contractista a qui has pagat durant anys dient que el compte bancari ha canviat. Fa cinc anys, cadascuna d'aquestes coses requeria un delinqüent hàbil; ara requereixen un portàtil i una tarda. La defensa no ha canviat, i és barata: doble autorització en cada pagament, i una trucada de verificació a un número que ja tens per a qualsevol canvi de dades bancàries o qualsevol sol·licitud urgent, vingui aparentment de qui vingui. Gairebé tot el que hi ha en aquella llista del FBI depèn que una persona actuï sola i de pressa. La doble autorització elimina el fet d'actuar sol. La trucada de verificació elimina la pressa.
Segon, l'error. L'al·lucinació és perillosa en finances precisament perquè una xifra que l'agent s'ha inventat té exactament el mateix aspecte que una xifra que ha trobat. I passa als millors. Al maig, EY Canada va retirar un informe publicat després que uns investigadors descobrissin que més del 70% de les seves citacions eren defectuoses o conduïen a fonts que no havien existit mai. Al juny, KPMG va retirar un informe sobre IA agèntica després que es comprovés que només 5 de les seves 45 citacions apuntaven correctament a les seves fonts. Ningú no va comprovar les fonts abans que aquells informes sortissin. La defensa és la paraula clau: «teus». Un agent a la teva oficina respon només a partir dels teus documents, mostra d'on ha sortit cada número, i res del que produeix no es publica fins que una persona identificada n'ha comprovat la font i ho ha signat.
Tercer, la governança. El teu personal ja utilitza xatbots de consum, i alguns hi enganxen dades parroquials. Moltes diòcesis no tenen cap política escrita, i les que en tenen sovint han optat per una prohibició. Entenc l'instint, però una prohibició no es pot fer complir, desplaça l'ús cap als telèfons personals, on no el pots veure, i prohibeix precisament les eines que el teu auditor ja fa servir amb els teus llibres. Una política que funciona respon, en canvi, tres preguntes: qui pot signar allò que produeix un agent, on poden residir les dades diocesanes i què no ha de sortir mai de l'edifici. Aquesta política encara tindrà sentit d'aquí a dos anys. La prohibició no sobreviurà al Nadal.
El segon horitzó: del 2028 al 2030.
Què fa la tecnologia. Aquest és el període en què les mateixes empreses d'IA esperen la IAG, la intel·ligència artificial general. Sentiràs aquest terme constantment a partir d'ara; així que això és el que vol dir en termes senzills: una màquina que pot assumir qualsevol feina de despatx que faci un professional competent. Dario Amodei de Anthropic va dir a Davos l'any passat que cap al 2026 o el 2027 «tindrem sistemes d'IA que seran àmpliament millors que gairebé tots els humans en gairebé totes les coses». Hassabis, el més prudent dels dos, li va donar una probabilitat del cinquanta per cent abans que acabi la dècada. Si partim la diferència, cau aquí.
Què fa a una diòcesi. La feina d'un departament funciona sota la signatura d'una sola persona. Les finances parroquials són gestionades centralment per agents amb el vistiplau del rector. Per a qui posseeix les eines, el cost de l'administració s'enfonsa, els diners es mouen de les despeses generals a la missió, i la transparència esdevé tan barata que ja no queda cap excusa per a la seva absència.
El risc. Aquest és el que cal subratllar, perquè la meva segona recomanació s'hi fonamenta.
Dependència. Imagina la diòcesi del 2029 que ha fet tot el que he descrit, tot al núvol d'una sola empresa. Els seus registres parroquials, la seva nòmina, els seus registres de donants, el seu raonament: tot en unes instal·lacions que no són seves, sota unes condicions que no va redactar. Ara el preu es duplica. O canvia una clàusula sobre per a què es pot fer servir el model. O els valors entrenats en el model canvien amb la política del moment, i les eines de la cúria comencen a refusar discretament certes preguntes, o a respondre-les d'una manera determinada. Res d'això no requereix mala fe. Només requereix que les decisions les prengui un grapat d'empreses amb les quals no t'asseuràs mai a la mateixa taula. El papa Lleó ha estat directe sobre això. A Magnifica Humanitas escriu que «el control sobre les plataformes, la infraestructura, les dades i la potència de càlcul no recau en els Estats, sinó en grans actors econòmics i tecnològics», i que quan aquest poder «es concentra en mans d'uns pocs, tendeix a esdevenir opac i a eludir la supervisió pública», donant lloc, en les seves paraules, a «noves dependències». Als legisladors catòlics, el 21 d'agost, en una audiència privada a la qual vaig assistir, els va advertir contra la innovació que esdevingui «un altre vehicle de colonialisme ideològic o econòmic».
El tercer horitzó: del 2031 al 2035. Els dos primers canvien la manera com treballa la cúria; aquest canvia la manera com viu la teva gent i, per tant, què demanaran a la seva parròquia.
Què fa la tecnologia. Agents a cada oficina i robots a cada magatzem afluixen, per a moltíssima gent, el lligam entre un salari i un mitjà de vida. Les persones que la creen ho diuen elles mateixes, amb les seves pròpies paraules. Elon Musk, el novembre passat, en un fòrum d’inversió a Washington: «La meva predicció és que la feina serà opcional.» Unes setmanes abans, a la seva pròpia plataforma: «La IA i els robots substituiran totes les feines.» Amodei, al gener, posant nom al perill que hi ha en això: «El que ha de preocupar és un nivell de concentració de la riquesa que trencarà la societat.»
Poseu aquests dos homes junts i tindreu la forma de la dècada. Primer, turbulència: algunes persones perdran la feina abans que arribin els guanys. Després, una riquesa a una escala que ningú no ha vist, que o bé serà compartida o bé, en paraules d’ Amodei, trencarà la societat. Per tant, no et diré que els salaris caiguin. Et dic el que ens diuen les persones que construeixen aquesta tecnologia: que d’aquí a deu anys la majoria de la gent tindrà més temps que cap generació anterior i, un cop resolt el repartiment, més mitjans. El que no tindran automàticament és un lloc on portar ni una cosa ni l’altra. I reunir la gent és la cosa més antiga que l’Església sap fer: parròquia, gremi, confraria, hospital, escola. Mai no ha preguntat si una persona tenia feina abans de donar-li un lloc i una tasca.
Què fa això a una diòcesi, i aquí hi ha el punt fiscal. Les persones amb temps i mitjans donen a institucions en què confien i que afegeixen valor de manera visible a les seves vides. La parròquia pot ser aquesta institució: primer, sempre, la vida espiritual; després, la comunitat; després, l’ajuda en necessitats reals; després, l’única sala del barri on la gent parla honestament sobre el seu futur. Una parròquia que faci això rebrà suport, generosament. Una parròquia que sigui només un lloc on la gent fitxa el diumenge no en rebrà, i cap pla de redistribució del món no ho canviarà.
El risc, i aquí parlo amb respecte. Les diòcesis d’aquest continent estan consolidant parròquies ara, per raons que tothom aquí entén, i ningú no tanca una església a la lleugera. Però aquest horitzó afegeix una pregunta a les que ja feu. La parròquia que es consolida el 2026 és la que el seu barri necessitarà el 2034? I els estalvis de l’automatització que he descrit podrien mantenir-la oberta i convertir-la en el centre de la vida comunitària que aviat se li demanarà que sigui? Aquesta és una pregunta pastoral, i sempre ho serà. Però també és una pregunta fiscal, perquè la resposta depèn de quant costa l’administració i d’on van els estalvis, i aquesta meitat de la qüestió pertany a aquesta sala.
I la parròquia és un actiu en un segon sentit, més literal. Mira les teulades que una diòcesi ja posseeix: església, escola, sala parroquial, rectoria. Posa-hi plaques solars, i podran alimentar gran part de la parròquia i la mena de màquina que descriuré d’aquí a poc. Les xarxes ja paguen als propietaris per les hores en què les seves màquines resten inactives, servint peticions d’IA d’altres persones; són primerenques, cadascuna accepta només certes màquines, i els rendiments encara són modestos. A la majoria d’estats, l’energia que sobri es pot vendre de nou a la xarxa, a tarifes que varien d’un estat a un altre. Al juny, el papa Lleó va crear una fundació per construir una planta solar destinada a fer que la Ciutat del Vaticà fos completament autosuficient en energia. Una parròquia que produeix la seva pròpia energia, executa la seva pròpia IA i obté ingressos de totes dues coses és la subsidiarietat que es pot veure des del carrer.
Així, per tancar els horitzons: amb la lectura més prudent d’aquestes xifres, hauries d’actuar aquest any; amb la lectura dels mateixos constructors, no et pots permetre no fer-ho; i, en qualsevol dels dos casos, la parròquia és l’actiu que cal protegir. Abans del pla, una lectura de la sala.
La primera pregunta és a les vostres pantalles. Quina afirmació s’acosta més a la situació de la teva cúria diocesana avui?
A. Una eina o agent d’IA toca el nostre llibre major, les nostres conciliacions o els nostres informes cada setmana.
B. El personal fa servir la IA pel seu compte; no tenim cap política escrita ni cap governança.
C. Tenim una política escrita sobre IA i poc ús real.
D. No tenim ni política ni ús significatiu.
E. L’hem prohibida.
[Llegeix el resultat en veu alta i després continua.]
Aleshores, què fa realment una diòcesi? Tres coses, en ordre creixent d’ambició, i cadascuna amb un cost que un consell d’afers econòmics pot ponderar. Primer, llogar el millor del que hi ha disponible avui. Segon, posseir les eines de què depens. Tercer, obrir els llibres. Les prendré per ordre.
La primera cosa: lloga el millor i aprèn la disciplina. Els millors models disponibles, el que la indústria anomena la frontera, són avui els que es lloguen: Claude, GPT, Gemini, Grok, utilitzats mitjançant una interfície amb una subscripció per lloc. Comença aquí perquè és la manera més barata i ràpida d’entrar-hi, i perquè ensenya a la teva oficina la disciplina que necessitarà abans de posseir res: com dir a un agent què ha de fer, com comprovar què ha fet i com mantenir una persona a la signatura. Les teves dades van a les seves instal·lacions, així que comença amb feina que no sigui sensible. Aquí tens el primer trimestre.
Tria un procés i un responsable. No tota l’oficina; un procés: el tancament de final de mes, el càlcul de l’aportació parroquial, la llista de sol·licituds d’auditoria. I el responsable no és un enginyer. És la teva millor responsable de control financer, perquè tota la feina en aquesta etapa consisteix a escriure com es fa el procés, i la teva millor responsable de control financer ja ho sap de memòria.
Després escriu-ho. Aquest és el pas que tothom se salta i el que ho decideix tot. Posa sobre paper el procediment que la teva responsable de control financer porta al cap, com si fos per a una nova contractada el seu primer matí: els passos en ordre, com és un resultat correcte, què cal fer quan alguna cosa no quadra. Després aplega els documents que donaries a aquesta nova contractada: la llista de comprovació del tancament, el pla de comptes, les teves polítiques diocesanes, la guia de gestió financera diocesana de la USCCB. Aquest procediment i aquests documents són el que la tecnologia anomena una especificació i el seu context. Fa anys que tens totes dues coses. El que és nou és un lector que pot treballar-hi a velocitat de màquina.
Després executa-ho, fonamentat en els teus documents i no a internet. Aquesta és la quarta paraula. I un consell abans de prémer iniciar, perquè per a molts membres del teu personal aquest serà el primer contacte real amb un agent, i les primeres impressions decideixen si hi tornaran. Fes servir el model més capaç que ofereixi la teva subscripció, no el valor per defecte ràpid: a Claude és Fable 5.1; a ChatGPT és GPT-6 Astra, publicat aquest mes i encara arribant a alguns plans, així que tria el més potent que mostri el teu pla. I puja el paràmetre de raonament o pensament al nivell més alt disponible. Sí, és més lent i consumeix més de la teva assignació mensual; també comprova la seva pròpia feina, comet menys errors i mostra a la teva responsable de control financer què poden fer realment aquestes eines, en comptes del que fa la configuració barata. I escriu dues exigències dins de la mateixa instrucció. Mostra la font de cada xifra. I enumera cada registre que no has processat, i per què. Un agent al qual se li permet callar sobre el que ha omès et lliurarà un informe d’aspecte net sobre la meitat de la feina, i mai no sabràs quina meitat.
I mantén la signatura humana. L’agent prepara l’assentament i el memoràndum i mostra les seves fonts. Una persona amb nom comprova, registra i signa, i conserva el rastre, perquè els agents dels teus auditors el demanaran.
Aquesta és la primera cosa. Costa una subscripció, requereix un trimestre i et deixa amb una cosa que cap proveïdor no et pot vendre: una responsable de control financer que sap dirigir una màquina. Per continuar aprenent després d’aquesta setmana: pel que fa a la tecnologia en si, el meu propi equip segueix IBM Technology i Matthew Berman a YouTube; pel que significa en la teva professió, la Revista de Comptabilitat publicada per AICPA, en format imprès i al seu pòdcast, ha tractat la IA tot l’any, agents inclosos, i el seu centre de recursos sobre IA recull la resta, tot des d’un angle constructiu.
La meva pregunta sobre aquest primer punt és senzilla. Qui de la teva cúria diocesana es faria càrrec d’aquest procediment escrit demà al matí? Si no tens cap nom, aquesta és la teva primera contractació.
El segon punt: tingues en propietat les eines de què depens.
IA sobirana, concretada: un model en una màquina que la diòcesi posseeix, al seu propi edifici, arrelat en allò que la diòcesi custodia, amb les seves dades sense sortir mai de les instal·lacions. Dues raons per tenir-ho en propietat en lloc de llogar-ho.
La primera és el control, i ja ho entens: a la teva pròpia màquina, les condicions, el preu, els usos permesos i les dades són teus.
La segona és l’alineament, i per a mi importa més que la primera; per tant, deixa’m precisar què afegeix tenir-ho en propietat. És menys del que potser esperaries, perquè ja pots orientar molt un model llogat pel teu compte; però el que queda és important. Llogat o en propietat, la major part de l’orientació es produeix en la capa d’orquestració: les instruccions que escrius, els documents que carregues, les habilitats que construeixes, les eines que permets. Avui pots fer tot això amb Claude Code o ChatGPT, i, per al llibre major, els informes i la correspondència, és prou alineament: carrega els teus estatuts, normes i polítiques, i la capa d’orquestració fa que el model comprovi les respostes contra aquests textos. Aleshores, què afegeix tenir-ho en propietat? Tres coses. No hi ha res per damunt de les teves instruccions: un model llogat porta, per sobre de les teves, la seva pròpia instrucció de sistema i la política d’ús del proveïdor, que no pots eliminar ni anul·lar. El model no canvia sota els teus peus: OpenAI retira GPT-5.5 el mes vinent, i tota instrucció ajustada per a aquest model es veu arrossegada al canvi tant si t’agrada com si no, mentre que un model a la teva pròpia màquina canvia quan tu ho dius. I, si mai necessites anar més enllà de la capa d’orquestració, un model obert es pot ajustar finament a la teva pròpia màquina, sense que les teves dades en surtin mai. En qualsevol cas, tu portes el volant; tenir-ho en propietat vol dir que ningú més hi té la mà.
L’ús pastoral és diferent. Alinear un model amb el Magisteri de l’Església catòlica, de manera que respongui una pregunta sobre el matrimoni o el final de la vida com la respon l’Església, amb les fonts, és una tasca enorme. És allò en què la meva empresa ha treballat durant anys amb Magisterium AI, ara el motor catòlic de respostes més utilitzat del món, en més de 190 països i 75 llengües, i cap diòcesi no hauria d’intentar-ho tota sola. Les seves fonts no paren de créixer: Alexandria Digitization Hub a Roma, la nostra col·laboració amb la Pontifícia Universitat Gregoriana, continua afegint-n’hi, obrint als fidels més patrimoni escrit de l’Església. El camí assenyat és connectar-s’hi: mitjançant els estàndards oberts que el sector anomena connectors, el teu model local lliura una pregunta de fe o de moral a Magisterium AI i en rep una resposta fonamentada en el Catecisme, el Codi i les encícliques, amb citacions. I això també funciona amb un agent llogat: Claude Code o ChatGPT poden cridar igualment el connector de Magisterium AI, que és la manera més ràpida de donar a qualsevol agent de la cúria diocesana una resposta fiable en matèria de fe i moral. Administració alineada per tu; doctrina contrastada amb les fonts pròpies de l’Església. El papa Lleó formula el principi en una frase: "Una IA més moral no és suficient si aquesta moralitat la determinen uns pocs."
Això no és una previsió. A l’abril vaig parlar amb els bisbes d’Anglaterra i Gal·les, i després un d’ells em va apartar i em va dir que ja executava models a casa amb un programa gratuït anomenat Ollama, perquè el material amb què treballa és delicat i no volia que s’enviés als servidors d’una empresa. Un bisbe ho va fer pel seu compte, sense departament d’informàtica i sense comitè. La teva tasca comença trobant, dins la teva pròpia diòcesi, aquells que ja ho han fet.
Ara, la llista de materials; i aquí hi ha la part que més ha canviat en dos anys. Abans calia una sala de servidors i un especialista. Avui són tres compres i un membre del personal amb curiositat.
Capacitat de càlcul. Una màquina d’escriptori construïda per a això. Nvidia en ven una que es diu DGX Spark, i altres en venen unitats comparables. Té 128 gigabytes de memòria, executa models de fins a uns 200.000 milions de paràmetres, consumeix menys energia que un bullidor de cuina i costa aproximadament el preu d’un portàtil de gamma alta.
Models. Sigues realista amb les mides. Els models oberts d’escala de frontera procedents de la Xina, Kimi K3 amb 2,8 bilions de paràmetres i DeepSeek V4 amb 1,6 bilions, són gratuïts de descarregar però massa grans per a un ordinador d’escriptori; necessiten màquines més grans, i hi tornaré. Els models que caben a la màquina que he descrit són més petits i, per al treball d’una cúria diocesana, són més que suficients: a l’agost Alibaba va publicar Qwen3.8-27B sota una llicència oberta, 27.000 milions de paràmetres, prou petit per a aquell ordinador d’escriptori, i en la prova de tasques informàtiques reals que he descrit en el primer horitzó, Alibaba informa d’una puntuació del 84,3%, a menys de dos punts de la millor comunicada en aquesta prova. Les empreses occidentals hi responen: al març Nvidia va llançar una coalició d’empreses d’IA per construir, en paraules seves, "models oberts de frontera." La meva pròpia estimació, i és meva: ara els models oberts gestionen aproximadament entre el 90 i el 95% del que fa una cúria diocesana en un dia.
Capa d’orquestració. Hermes Agent, de Nous Research, funciona en maquinari que tu posseeixes, recorda entre sessions i es troba amb el teu personal en les aplicacions de missatgeria que ja fan servir. OpenClaw és l’altre, en mans des del juliol d’una fundació independent sense ànim de lucre. Qualsevol dels dos es pot configurar malament: deixat obert a Internet, o amb més accés del que la seva tasca requereix. Per tant, dona-li només els fitxers i sistemes que la seva tasca exigeix, posa nom a la persona que n’és responsable i mantén un registre de tot el que fa. A la teva pròpia màquina, tu estableixes aquestes regles. A la d’un proveïdor, ho fa el proveïdor.
Ara, l’estratègia; i aquí els departaments d’informàtica es guanyen el sou. IA sobirana primer a la cúria diocesana, amb finances com a propietària dels processos i informàtica com a propietària de la màquina. Després, una pila estàndard que la diòcesi porta a les seves parròquies: una màquina, un model obert, una capa d’orquestració, una connexió amb els textos de l’Església, les normes diocesanes, un dia de formació. Compra les màquines a l’engròs; per això serveix una diòcesi. I troba els teus primers adoptants: l’administrador parroquial que ho ha fet servir discretament durant un any, el prevere que ja executa un model a la rectoria, i fes-los els teus mestres.
Ara, una paraula sobre per què això encara no ha passat. A la majoria de vosaltres ningú no us ha demanat mai que signeu una comanda d’una màquina així, de manera que no faré veure que l’únic que falta és voluntat. El que ha faltat és saber que és possible i saber que no estàs sol. Diòcesis d’arreu del món estan afrontant aquestes qüestions aquest any, i l’Església té l’oportunitat de fer el que sempre ha fet amb els seus hospitals i les seves universitats: posar en comú allò que cap diòcesi no es podria permetre tota sola. I el maquinari ve en diverses mides. La Spark que he descrit cap sobre un escriptori i s’adiu amb una parròquia o una cúria diocesana petita. La DGX Station de Nvidia es col·loca al costat d’un escriptori, té 748 gigabytes de memòria i executa models de fins a un bilió de paràmetres; és una màquina per a una cúria diocesana, o una de compartida per les parròquies d’un deganat. I els models oberts més grans volen un bastidor, cosa que cap cúria diocesana no necessita, però que diverses diòcesis juntes podrien posseir. I aquí va la meva oferta. Aquest any els xips escassegen, i per a qualsevol diòcesi sola és difícil arribar a Nvidia. La meva empresa té relacions que arriben a Nvidia, a través de Magisterium AI i a través dels nostres inversors, i estaria encantat de treballar amb qualsevol grup de diòcesis que vulgui adreçar-s’hi conjuntament per obtenir preus i accés. No estàs sol en això, i tampoc no cal que ho negociïs sol. Capacitat de càlcul comprada conjuntament, estàndards fixats conjuntament, dades que continuen sent pròpies de l’Església i serveixen els seus pastors. M’agradaria saber quina és la posició d’aquesta sala.
La segona pregunta és a les teves pantalles. Si la teva diòcesi pogués executar la seva pròpia IA, a la seva pròpia màquina, què t’ho impediria?
A. Ningú del personal podria fer-la funcionar.
B. El bisbe o el consell d’afers econòmics no aprovaria la despesa.
C. Preocupacions de seguretat, auditoria i assegurança.
D. Res. Ho faríem aquest any.
E. Ja ho fem.
La tercera cosa: obriu els llibres, perquè els fidels els puguin veure. Això pertany a aquesta llista per una raó senzilla. Les dues primeres coses tracten del que les màquines poden fer per a la cúria diocesana; la tercera tracta del que la cúria diocesana fa amb allò que ara té. Un cop els informes estan automatitzats i cada xifra porta la seva font, publicar no costa res. L’únic cost que queda és la voluntat de deixar-se veure.
Els recursos que necessita una diòcesi en tensió existeixen entre la seva pròpia gent, en diners i en talent, i flueixen cap a les institucions que la gent confia i entén. Veu dels Fidels va revisar totes les 176 diòcesis geogràfiques dels Estats Units el 2025 i va informar al maig que 112 d’elles, el 64%, publiquen en línia els estats financers auditats actuals, cosa que deixa una diòcesi de cada tres que no mostra al seu poble els seus llibres auditats actuals. Quan els fidels poden veure què fa la diòcesi per la seva parròquia i pels seus fills, el suport arriba, i a cada diòcesi hi ha comptables, controllers i directius als bancs de l’església que donarien el seu temps i la seva habilitat si poguessin veure els llibres i se’ls ho demanés.
Així és com es veu això a la pràctica, perquè la meva empresa n’ha construït una versió, i has de saber què existeix. Catholic Intelligence aplega les dades, els documents i les perspectives d’una diòcesi en un únic quadre de comandament per al bisbe, els rectors i, quan el bisbe ho decideix, els fidels. Els informes i els estats financers hi són, però la part que més importa a un bisbe no són els informes. Els fidels de la teva diòcesi ja fan les seves preguntes a Magisterium AI, sobre l’Eucaristia, el matrimoni, les nul·litats, el final de la vida, i el quadre de comandament mostra al bisbe, de manera agregada i anonimitzada, què hi ha realment en la ment del seu poble. I l’estem construint perquè funcioni en l’altra direcció: quan algú ha arribat tan lluny com una IA el pot portar i està preparat per a una parròquia, volem saber prou sobre les teves parròquies i ministeris per enviar-lo a la porta adequada, perquè hi aterri suaument. Per això convidem diòcesis d’arreu a donar-nos aquest context. Amb el mateix esperit, hem posat les estadístiques espirituals de cada diòcesi del món, i els estats financers de cada diòcesi que els publica, dins de Magisterium AI perquè qualsevol persona pugui preguntar-hi, perquè la transparència i la rendició de comptes són la manera com laics i clergues acaben treballant junts en lloc de passar de llarg els uns dels altres. El paquet diocesà té un preu per a les diòcesis que se’l poden permetre i és gratuït per a les que no poden. Però la part pública no costa res a ningú: el directori, les estadístiques espirituals i els estats financers publicats estan oberts perquè qualsevol els pugui consultar, gratuïtament, als quadres de comandament públics i a Magisterium AI, tant si la seva diòcesi és sòcia com si no.
Catholic Intelligence és una manera d’obrir els llibres, no l’única. Moltes de les empreses tecnològiques que són aquí aquesta setmana ofereixen una bona feina en aquest àmbit, i una diòcesi amb un equip informàtic fort en pot construir bona part per si mateixa. El que importa és que els llibres esdevinguin llegibles, primer per a la cúria diocesana i després per al poble. Una diòcesi que deixa que el seu poble vegi els llibres en rep més, no menys. Més diners. Més talent. Més confiança.
Així que acabaré la tercera cosa amb una pregunta per emportar-se a casa. Cada vegada més gent del teu poble no obrirà mai el lloc web diocesà; preguntaran a la seva IA com va la diòcesi, i aquesta respondrà a partir del que pugui trobar al web públic. Si els teus estats auditats estan publicats obertament i es mantenen al dia, la resposta vindrà de les teves pròpies xifres. Si estan desactualitzats, enterrats o darrere d’un inici de sessió, vindrà d’algun altre lloc, o no vindrà gens. I quan les xifres són tan fàcils d’abastar, més gent del teu poble preguntarà, i més vindran a tu amb preguntes, que és exactament la conversa que construeix confiança. Així doncs, aquesta és la pregunta per portar al teu bisbe i al teu consell d’economia: quan un feligrès pregunta a una IA sobre les finances de la teva diòcesi, què trobarà?
Aquest és l’argument. Deixa’m deixar-te amb què cal fer, i després amb el perquè.
Per a la teva diòcesi, tres decisions aquest any, cadascuna com una línia a l’ordre del dia d’un consell d’economia. Nomena el responsable: una persona de la cúria diocesana que respongui de com la diòcesi utilitza aquesta tecnologia, amb el teu director d’informàtica al seu costat. Troba les teves dades: on es troba físicament cada categoria, qui la té, i què caldria per portar-la a casa. I posa preu a la propietat: un pressupost per a una màquina i un membre del personal curiós, posat al costat del que avui gastes en llicències i consultors.
Ara el perquè.
L’Església està a punt de trobar-se amb una generació amb temps a les mans, mitjans a la butxaca, i enlloc on portar ni una cosa ni l’altra. Ja s’ha trobat abans amb aquesta generació, quan les ciutats es van omplir, i va respondre amb les parròquies i les escoles que ara tens en fideïcomís. Se li demanarà que respongui de nou, deu vegades més gran i deu vegades més de pressa, i si s’ho pot permetre es decidirà a les cúries diocesanes, per les persones que porten els llibres.
No estàs sol en això. Cada diòcesi de la terra arriba aquest any a les mateixes preguntes: de qui són les màquines, de qui són els valors, de qui són les dades, de qui són els llibres. El papa Lleó va triar Nehemies com a company de Magnifica Humanitas, des de les seves pàgines inicials fins a les finals: l’home que "va organitzar el treball, va afrontar la resistència interna i externa i va reconstruir les muralles de Jerusalem amb l’ajuda del poble, maó a maó." La nostra vocació, escriu, "no és ser espectadors passius de les fractures socials i culturals, ni mers comentaristes d’allò que s’ensorra, sinó homes i dones preparats per entrar a les obres de construcció de la història." Nehemies no era sacerdot. Era coper del rei de Pèrsia, després governador de Judà: l’home que va organitzar la feina, va plantar cara a l’oposició i es va negar a cobrar la ració d’aliments del governador perquè la càrrega sobre el seu poble ja era feixuga. El Papa va triar un administrador.
Cada dòlar que aquestes eines treuen de l’administració és un dòlar que un bisbe pot posar en una parròquia que roman oberta, i cada hora que treuen de la taula d’un rector és una hora que ell pot retornar al seu poble. "La qualitat d’una civilització," escriu Lleó, "no es mesura pel poder dels seus mitjans, sinó per la cura que és capaç d’oferir". Els mitjans estan a punt d’esdevenir barats. La cura encara s’haurà de pagar, organitzar i acollir. Aquesta és l’obra en construcció, i és teva.
La tecnologia et demana tres coses, i només tres. La humilitat de tornar a ser principiant. La voluntat de posseir allò de què depens. I l’obertura a deixar-te veure.
El teu auditor ja té un agent. Per aquestes dates l’any vinent, tu també n’hauries de tenir un. I quan el poble torni a la parròquia amb temps a les mans, espero que hagis pagat els llums.
Gràcies. La paraula és teva.